Carles Vergès és un pintor amic. Avui l'hem visitat en el seu taller a la Guixa, al costat de Vic. Hem estat tot el matí amb ell, les cinquanta criatures de segon i els mestres que tenim la sort d'acompanyar-los aquest any. Hem vist, olorat, tafanejat el seu estudi i hem fet dues serigrafies i un gravat.
En Carles és una persona d'una humanitat extrema. Contagia la seva tranquil.litat i el seu saber a tots els nens que, mentre feia les explicacions, se'l miraven embadalits. Les seves pintures són d'una gran profunditat i s'endinsen en aquesta humanitat que la vida, la naturalesa, les persones... traspuen de forma quotidiana: tant és que siguin pans, cols o nus, ossos o llençols... La llum, el traç i la línia, el color, el paisatge... Tot és real i es pot tocar en els seus quadres.
Avui hem aprofitat també per dibuixar a l'aire lliure: muntanyes, cases, arbres, rius... tot ha estat objecte de la nostra mirada i de la transcripció al paper. Durant una hora i mitja no teníem nens, tots estirats, asseguts a l'herba, en una pedra o drets, fins i tot corrent buscant el lloc més adient per mirar i interpretar.
El gravat, no ha acabat de sortir, per les presses dels horaris. No és casualitat. Sinó, quan diem que l'educació és una activitat lenta què volem dir, realment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada