Amb els de segon divendres hem sembrat patates. Les hem dibuixat primer, després les hem tallat per la meitat, les hem olorat, ens hem explicat com havíem de sembrar-les. I ho hem fet.
Després hem escrit de nou tots els passos que havíem fet. Hem llegit les instruccions en un llibre i hem interpretat que el 5 de juny podrem collir-les i fer-les fregides perque ens agraden molt.
Ens queda una feina la setmana vinent: imaginar-nos que passa a l'interior de la terra. Hem enterrat el tros de patata, però encara no sabem que passarà realment. Què passarà amb la patata? El mateix que amb la floridura? Es podrirà? Les patates que es pudreixen fan molta pudor? Se la menjaran els cucs? Els ulls -o grills- creixeran? Què passarà amb els grills que han quedat cap avall? I hem de regar-les, veure com creix, potser fins i tot les patates floriran i algú imaginarà que les patates potser naixeran de les flors...
No tot ha estat ciència a la conversa, perquè la paraula patata també té altres accepcions més prosàiques i menys alimentàries. També hi ha hagut temps per riure una mica.
Sinó fem, no comprenem. Sinó observem, no podem pensar, ni reflexionar, ni saber. Què vol dir saber, comprendre, entendre un fenòmen? Perquè la manipulació, l'oralitat, l'experimentació només té un lloc simbòlic i puntual a l'escola? Perquè no ens obliguem a fer cada dia? Potser començaríem a trobar sentit al què fem, qüestió clau per motivar i afavorir aquest esforç que tant demanem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada