Doble llenguatge, indignació.

El doble llenguatge és quan dius una cosa, la valores, fins i tot, opines que funciona bé, que és important... i després en fas una altra en la pràctica. I si el fer en la pràctica, a més de la contradicció amb el discurs, depén de criteris canviants, polítics, és un doble llenguatge que indigna.

Mentre el Director General d'educació bàsica i batxillerat recolzava, a les Jornades del divendres 6, l'actuació de les escoles novelles, les seves pràctiques, la seva contribució a la innovació i la millora de l'educació... m'explicaven les pressions que una escola de Lleida ha tingut per tal que deixi de fer allò que és una pràctica habitual de moltes de les escoles novelles i d'altres escoles amb història del nostre país.

Un grup de quatre famílies descontentes del projecte de l'escola Ciutat Jardí de Lleida van iniciar un conjunt d'actuacions destinades a impedir que aquest projecte tiri endavant. Sense el suport del conjunt de les famílies, són escoltats per les autoritats del Departament d'Educació de Lleida i provoquen un conjunt d'actuacions d'inspectors, encapçalats per l'inspector en Cap, que intenten a partir d'un control inusual i absolutament desmesurat, que l'equip educatiu de l'escola renuncii a trets importants del seu projecte. (La seva inquisició també arriba a l'extrem de questionar perquè els nens i nenes no porten sempre bata, però com que això ratlla la ridiculesa, crec que no val la pena fer-ne cas).

L'equip es manté en el seu projecte. I ens demana recolzament. El té, incondicional, de les escoles novelles, de la Federació de MRP de Catalunya i m'atreveixo a dir de tots els mestres que volem fer possible una altra mena d'educació i que ens creiem de veritat tants discursos de competències, de societat del coneixement, de renovació, qualitat i millora que el mateix Departament predica, espero que no solament, de cara a la galeria.

Això sí: És el moment de parlar de carta de compromís de les famílies amb el projecte educatiu, de predicar la bondat de l'autonomia pedagògica de les escoles, de la professionalitat dels equips directius... Però a l'hora de la veritat, la cara més absurda, retrògada i conservadora de l'administració apareix sota l'aparença del discurs més progressista.

Fa por el canvi i la millora. Fa por que es questioni el que l'adminsitració fa malament. Fa por que els diaris s'omplin, no dels problemes que tenim a les escoles per fer una educació millor, sinó de les incompetències, contradiccions i absurditats d'una administració educativa que en comptes d'estar al costat de la innovació i del canvi, està al costat del privilegi i el "fer les coses com s'han fet sempre, encara que provoquin fracàs". Hem reformat l'escola, l'educació, el sistema educatiu moltes vegades, però l'administració segueix funcionant amb els paràmetres de sempre. Mala peça tenim al teler.

Sectors de l'administració s'instal·len en la por i la comoditat. Afavoreixen totes les postures i cultures que manifesten inseguretats pels canvis que s'han de fer, ens agradin o no, o ens facin moure de la cadira.

Qui té por a l'autonomia? Qui té por a la participació? Qui té por al projecte? Qui té por a la renovació i la qualitat? Segurament tots aquests funcionaris instal·lats a l'administració educativa, en càrrecs de decisió que, allunyats de l'escola des de fa tant de temps, si és que l'han trepitjat mai, decideixen què hem de fer per fer-ho millor.

Mentre passava això a Lleida, una escola petita de l'interior del país, no pot tampoc dur a terme el projecte aprovat per l'administració educativa, per la incompatibilitat amb persones de l'equip docent. I tot i que les famílies també han manifestat les seves queixes, l'administració no fa res per canviar aquesta situació. Perquè escolta a unes famílies i a d'altres no? Quan es tracta de criteris pedagògics, perquè l'administració no es mulla mai a favor del canvi i la renovació i, en últim cas, només valora l'immovilismne i fer les coses com sempre? És aquesta l'administració que ha de modernitzar el país i l'escola? És aquesta l'administració del canvi qualitatiu?

Indignació per la postura de l'administració. Respecte per les famílies que estan en tot el seu dret a discrepar. Recolzament incondicional per les mestres de l'escola.