Que l'educació lenta rutlli! (i 2)

1. Deixar de fer totes les coses que no són imprescindibles, burocràtiques, demandes externes que no ens aporten cap millora a nivell de centre. Economitzar el temps destinat a omplir graelles i aplicatius. Invertir el temps de gestió dels equips en la documentació dels processos que es produeixen a nivell d'escola: experiències, projectes, reflexions... ordenant aquests processos, invertint temps en consensuar aquests petits exemples de documentació que sorgeix de la pràctica de cada escola.

2. No substituir cap document propi de l'escola, per un esquema extern. Rebutjar la imposició d'esquemes externs en la confecció dels propis projectes. Fer la lectura d'aquestes propostes externes com orientacions que poden ser vàlides per donar pistes al propi desenvolupament dels projectes local i específics de cada escola, que és l'important.

3. Començar a revisar els horaris de les aules en el sentit de concretar franges horàries més grans per a treballar amb els alumnes. En aquestes franges situar els mestres que hi participaran i donar flexibilitat a cada aula i nivell i cicle, per concretar com es distribuiran activitats, disciplines i àrees. Amb això afavorirem un espai i un temps en el que serà possible començar a fer activitats més globals i interdisciplinars. Amb un respecte als diferents nivells i ritmes en els que aplicarem aquesta interdisciplinarietat. La globalització dels aprenentatges no es pot aplicar per decret, sinó que hem d'avançar-hi pasa a pas, en la pràctica i amb l'acord de tots els implicats, mestres que provenim de cultures disciplinars i fragmentades, no ho oblidem.



4. Seguir revisant els horaris de les àrees instrumentals -llenguatge i matemàtiques- per reduir-ne el pes explícit a l'horari. Entendre que aquestes àrees es treballen en molts moments de l'aula i, per tant, el que cal es tenir una mirada instrumental de veritat. Si són instruments per a la comprensió del món les hem d'entendre com a recursos que hem d'utilitzar en qualsevol moment i no com a disciplines d'estudi descontextualitzat.

5. Impulsar temps a les escoles, en els quals sigui possible la deliberació, la meditació, la reflexió... el no-fer-res programat és una necessitat per fer possible un aprofundiment en tots i cadascun dels nostres objectius més educatius. Crear un clima d'aprenentatge a l'aula, en la que els alumnes hi participin, hi trobin sentit, practiquin un esforç continuat, racional i emocionament positiu.

7. Revisar espais de les escoles i de les aules, inclosos passadissos, biblioteca, pati, vestíbuls... per fer possible llocs en els quals es faciliti l'educació no formal, no organitzada.

8. Revisar els continguts del currículum per tal de seleccionasr i triar aquells coneixements bàsics amb els que cal assegurar la seva comprensió. Donar temps als aprenentatges bàsics i bandejar els irrelevants, tots aquells que només suposen una reproducció automàtica d'un sabers.

9. Començar a revisar el treball que fem en les aules de programació i seqüenciació organitzativa dels aprenentatges que treballarem en cada aula. Flexibilitzar les programacions és molt important, treballant en la línia de fer bones declaracions d'intencions, planificant actuacions a realitzar i, sobretot,m situant el rigor professional en fer constants avaluacions i revisions del treball realitzat a cada aula.

10. Analitzar els instruments que tenim a les aules per treballar el temps amb els nostres alumnes i veure quina idea de temps estan transmetent. Una idea accelerada? de respecte als ritmes diversos i flexibles? Revisar els comentaris que fem en les sessions d'avaluació i en els informes a les famílies i, per què no, en el llenguatge que tenim a les aules, per tal de veure quin tractament hi té la lentitud. La penalitzem? La respectem? La treballem?

11. Potenciar el joc com a eix central de l'activitat de l'infant a l'escola i fora de l'escola. Els infants si no juguen no aprenen. No cal pensar en jocs per a que aprenguin... L'aprenentatge es donarà de forma natural. Potenciar els jocs lents, per sobre dels ràpids.

12 Treballar amb les famílies la introducció d'espais i temps tranquils, lents, de calma... absolutament necessaris per un creixement emocional i intelectual. Reduir les activitats extraescolars. Potenciar que hi hagi temps familiar no organitzat, en el que no cal fer cap activitat programada. Una tarda a la setmana, pot ser la tarda de la no activitat?

Aquesta llista és provisional i suposa camps d'actuació en els quals hi pot haver concrecions molt més específiques i diferents. Es tracta de reflexionar conjuntament i explicar-nos les experiències, pràctiques o idees que tinguem. Aquí o en el bloc de l'educació lenta. Estem oberts als vostres suggeriments i crítiques.

Que l'educació lenta rutlli!