dijous, 13 de maig de 2010

El Conseller prioritza

El Conseller Maragall ha publicat un article a El País. És un article clar que vol definir els aspectes claus per aprofundir en un canvi i millora del sistema educatiu.

Com que suposen una mena d'eix programàtic, em permeto fer alguns comentaris tant sobre les propostes que fa, com sobre les actuacions que es desprenen d'aquestes propostes.


1. Invertir en calidad del profesorado estableciendo criterios de aptitud en los procesos de captación para la formación inicial y en los de acceso a la función docente.

Per accedir a la formació inicial, l'únic que s'estableix és pujar la nota. Ho trobo encertat. Però crec que no és suficient. I en l'accès a la funció docent, el sistema d'oposicions tot i que ha canviat, està encara definit amb plantejaments no massa renovats. En aquest accès, la única garantia de qualitat són les mestres i els mestres que, amb experiència i visió d'escola i de futur, estan als tribunals d'oposició.

Per tant, invertim en qualitat. Però definim molt bé en quina línia i amb quines mesures.


2. Dirimir la confusión entre servicio público y función pública. Las escuelas no son negociados, ni los maestros y profesores son administrativos en busca o a la espera de plaza definitiva. Esto significa: carrera profesional, estímulo y reconocimiento relacionado con resultados.

El professorat és professional. Fer carrera professional, com sempre, s'ha d'aclarir. Segurament vol dir reconeixement de la tasca realitzada de manera adequada. I ja sabem que fins ara, la única carrera possible no passa per aquest reconeixement sinó per un sistema jeràrquic en el que es valora el professorat pel nivell educatiu que treballa, i les seves funcions pel grau de llunyania de les aules. Estem disposats a valorar amb altres paràmetres? I no a valorar únicament els resultats, sinó també l'esforç, la dedicació, els reptes complexos, la professionalitat, la implicació, la innovació, la creativitat, la capacitat col.laborativa? Si és en aquests termes hi estem d'acord. Si és per reforçar un sistema jeràrquic com el que tenim, estic en contra. Així de senzill. Ai! De vegades les consignes tenen aquest xic de demagogia al formular-se genèricament. Cal concretar, sens dubte.

3. Introducir las tecnologías de la información y la comunicación, instrumento imprescindible para la renovación pedagógica. Se trata de cambiar el concepto aula y de grupo de alumnos, apoderando la relación individual docente-alumno. Y todo ello con reducción explícita de los actuales e inaceptables costes de libros de texto y material didáctico.

És imprescindible aquest instrument? ningú ho dubta. Fa possible la renovació pedagògica de forma determinant? aquí la resposta no és tant senzilla. És clar que es tracta de canviar el concepte d'aula i grup d'alumnes: trencant sobretot les barreres d'espai i temps que s'imposa a les escoles. Però per això cal canviar les cultures presents a l'escola, no portar ordinadors i ja està! La màgia de la tecnologia s'acaba quan s'imposa només una manera de fer, d'entendre la tecnologia... Però pot començar realment si s'obre un procés en el qual, el més important sigui recolzar les experiències i propostes ja existents. No inventar-se fórmules que, aplicades urbi et orbi, ens pensem que donaran resultats immediats i generals (ai! els resultats!.


4. Delimitar con claridad el concepto de gratuidad aplicada a la educación. Establecer ámbitos y formas de ejercer la corresponsabilidad: copago, autonomía para definir niveles de calidad al que cada centro quiere acceder. Y, sobre todo, definir un sistema potente de ayudas sociales con objetivos compensatorios, pero también para estimular la continuidad formativa y reconocimiento del mérito.

Barregem coses sr Conseller. La gratuitat està clar que cal potenciar-la. Per això no entenem que en alguns llocs es subvencionin baitxillerats privats mentre es retallen les plantilles de les escoles. Clar, la gratuitat, és el que paguen les famñilies. "Co pagamaent", d'acord! però i les mesures compensatòries que, aplicades per igual a tots els llocs i totes les situacions, encara potencien més la desigualtat...

L'autonomia per això que diu, perdoneu, és de nul.la importància. La'utonomia ha de servir per definir la qualitat que vull que el meu centre assoleixi? És que hi ha algun centre que no vulgui assolir la màxima qualitat? Si és que n'hi ha algun, l'anomeno responsable de no haver acomiadat a tots els seus mestres i professors.

L'autonomia es necessita per fer front, amb els recursos adients, a les necessitats concretes de cada context, a les fórmules pedagògiques i organitzatives que més donen resposta a les necessitats educatives específiques. I per això necessitem incidir en els recursos, en la definició de l'equip i l'accés a la funció educativa, en els models organitzatius, en com gestionem el currñículum, etc. Quan s'escriu un article és interessant rellegir-lo, perquè de vegades frases que queden molt boniques són buides de contingut.

5. Aplicación generalizada de autonomía de los centros con puesta en marcha paralela de un sistema de evaluación y el establecimiento de medidas contractuales entre administración y centros (públicos y privados) que permitan explicitar objetivos de mejora y revisar su grado de cumplimiento.

Al final tornem a parlar d'automnomia, sr. Conseller. Però, està disposat realment a donar-la? Està disposat a revisar totes i cadascuna de les normatives vigents que fan referència a altres qüestions, per tal de que l'autonomia atorgada sigui possible?

Finalment deixim donar-li la raó amb la necessitat d'una avaluació rigorosa i un efectiu control social. Però no l'avaluació que té com a finalitat la mateixa avaluació. I, ja em perdonarà, però la meva experiència respecte a l'avaluació em fa comentar-li dues qüestions per acabar:

Primera, l'avaluació sense propostes d'actuació, no serveix per res. I això és el que s'està fent. Aconseguint dades i dades i dades -que no varien substancialment - i permetent que segueixin existint les causes que ens porten a aquestes dades. Permetent, vull dir, no actuant. I quan demana que explicitem els objectius de millora, ens porta a un nou atzucac: si vosté no ens dóna els recursos que els faran possible, de què servirà explicitar-los?

Segona. L'avaluació externa generalitzada i omnipresent, ha anul.lat les cultures d'avaluació interna que en molts centres educatius s'estaven desevolupant. Ho han analitzat amb una certa profunditat? Sap quines consqüències té aquest fet per a la seva excel.lència, qualitat i mèrit? Hi ha informes de la inspecció que així ho documenten. Ni als seus inspectors els hi farà cas?

Esperava un article amb més rigor. Apuntar i esquematitzar i no concretar i especificar, no és el que necessitem en aquests moments. Més enllà de paraules necessitem aprofundir. I no tinc la confiança que estiguem en el camí de poder-ho fer.