divendres, 30 d’abril de 2010

Per què l’educació lenta?

Per què l’educació lenta?

Aquesta proposta, és una excusa? Una oportunitat? Una alternativa a la situació actual? Segurament quan vaig escriure el llibre, tenia al cap aquestes coses i alguna més. Realment, la situació actual necessita una alternativa. A l’escola currículums sobrecarregats, temps fragmentat en unitats tant curtes que no permeten les activitats quotidianes, estres entre el professorat, pressió de que com més abans millor... A la família, ocupació del temps de la infància amb moltes més activitats que les que necessiten i visió de l’educació com una acumulació de coneixements. I la societat, instal•lada en una constant acceleració que ens porta a no poder gaudir dels moments necessaris per créixer personalment, educativament, com a ciutadans d’una societat que valori més el benestar dels seus membres.

Aturar el temps, frenar la velocitat en la que estem immersos és una necessitat inexcusable. I més quan aquesta velocitat no ens porta cap guany sinó que té efectes secundaris contraris a allò que pretén. Accelerar o sobrecarregar els continguts que cal aprendre, produeix més insatisfacció, menys aprenentatges, o aprenentatges més efímers. I a la vegada, més desigualtat entre l’alumnat. Ocupar tot el temps de la infància, no dóna el temps i l’espai necessari per tal que puguin créixer construint una personalitat sana, unes relacions socials creatives, una relació amb l’entorn humana i crítica.

Velocitat i acceleració, va acompanyat a nivell social de consumisme, insatisfacció, desigualtat, deshumanització...

L’escola pot desaccelerar la seva activitat per tal de viure-la més plenament i sobretot per tal d’adaptar els aprenentatges al seu temps. Cada alumne ha de trobar el seu temps i el seu ritme per fer aprenentatges des de la comprensió, no des de la caducitat immediata. No cal una gran revolució, però si uns plantejaments que passen per:

• Insistir en la necessitat de trobar sentit (els mestres i els alumnes) a totes les activitats d’aprenentatge que es fan a les escoles.
• Treballar per tal que el temps (i l’espai) estiguin en funció d’allò que es vol aprendre, no al revés.
• Aturar-se i potenciar la reflexió sobre les finalitats a nivell educatiu. Una reflexió més aprofundida, un canvi de mirada no és possible sinó destinem temps a parlar del per què.
• Exercir la responsabilitat, autonomia i professionalitat dels equips per tal de seleccionar allò que ha de ser bàsic i comú en el currículum de tots els nens de cada centre educatiu.

L’educació lenta està relacionada amb la resta de moviments de la lentitud, en tant que aquests també plantegen la necessitat d’insistir en la qualitat per sobre la quantitat, la importància de tornar temps a les persones, el plantejament sostenible de les decisions que prenem avui (que analitzen el passat i es projecten al futur). Més, abans i més ràpid, no és sinònim de millor. Les millors pràctiques educatives ens demostren el contrari.

Hem de ser capaços de crear espais a les escoles, pobles i ciutats que practiquin aquesta nova mirada. El futur d’una educació que volem emancipadora i crítica, depèn en part de totes les accions que puguem engegar.