divendres, 7 de maig de 2010

Plantilles

Corre la brama que a les escoles de nova creació es lliguen els gossos amb llonganisses. Que podem triar els mestres que venen a l'escola, que en aquestes condicions és fàcil fer innovacions...

Potser si que tenim una situació una mica privilegiada. Però no en tant que podem triar, perquè també ens poden triar. Considero que la diferència entre aquestes esocles que comencen i les altres, les que tenen història... és precisament les possibilitats de construir una nova cultura, amb l'experiència acumulada i partint de zero. I això, acceptem-ho, és bastant important.

Aquesta situació en la que s'obren possibilitats inèdites i en la que no hi ha la cotilla limitadora del "això sempre s'ha fet així...", és important per crear i construir noves experiències. Tampoc és garantia absoluta de res, ja que aquestes escoles novelles també poden veure's xuclades per les cultures conservadores i corporatives de sempre. Per tant, aquesta situació tampoc és tant fàcil.

Reconec que la majoria dels mestres que hi treballen tenen les piles carregades, manifesten una gran il.lusió, segurament proporcional al sentit que troben a la seva feina i a la visió de les possibilitats reals de fer coses més ajustades a les necessitats dels infants que conformen les seves comunitats.

L'administració segueix sense donar senyals de vida davant d'aquesta realitat. Si la presència d'un director general a les Jornades del mes de març va suposar per alguns una certa esperança, la realitat s'imposa tres mesos més tard: ningú de l'administració fa cap gest per intentar potenciar, estimular o recolzar aquestes experiències. Ni encara que fos per aprofitar-se d'aquesta empemta.

Negació. Oblit. En castellà es diu "ningunear". Ens deixen al pairo, a veure si som capaços d'innovar i de resistir la renovació malgrat les retallades de recursos, la burocràcia, els aplicatius i les consignes que no valoren els processos i només s'interessen pels resultats.

Quins resultats? Es podran llegir resultats des del context en el que es produeixen? Molt ens temem que els resultats es generalitzaran i, una vegada més, tindrem una nova avaluació que ens confirma el diagnòstic i no promou cap mena de proposta de millora. És l'avaluació tranquilitzadora. És l'anàlisi que confirma la situació, any rera any, amb variacions que no tenen cap mena de significat.

Aquests dies estem especulant amb la plantilla del curs vinent. Tenim un equip magnífic, que treballa amb una dedicació excepcional pel projecte de l'escola i ho volem mantenir i potenciar si pot ser... Depenem de l'atzar? Podem preveure alguna estratègia? O estem en mans de la deesa fortuna? Com diu l'Alex Rovira, la sort no et caurà del cel sinó que l'has de sortir a buscar.

Malgrat el poc recolzament, sortim a buscar els daus favorables. Amb el convenciment que trobarem aviat algun resultat guanyador.