En la setmana de la poesia un poema de Benedetti al que li tinc particular afecte. El vaig traduir fa uns mesos per regalar-lo a una persona magnífica que, sempre que parla, provoca bones vibracions i profundes reflexions, l'Angèlica Sátiro. Aquí per tots els blogaires des de l'escola.
SIRENA
Tengo la convicción de que no existes
y sin embargo te oigo cada noche
te invento a veces con mi vanidad
o mi desolación o mi modorra
del infinito mar viene su asombro
lo escucho como un salmo y pese a todo
tan convencido estoy de que no existes
que te aguardo en mi sueño para luego.
Mario Benedetti
Tinc la convicció que no existeixes
i tanmateix t’escolto cada nit
t’invento a voltes amb la meva vanitat
desolació o ensopiment
de la infinita mar ve la sorpresa
l’escolto com un prec i, malgrat tot,
tan convençut estic que no existeixes
que t’espero en el meu somni per després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada