En Daniel ens proposa una fórmula complementària. Recuperar la memòria, el passat, com a context de vivències, de relitats evocadores, de valors, de sentiments... i fer-ne d'aquests valors, sentiments, realitats... una bandera que no estigui plena de nostàlgia, sinó d'esperança.
El dia que en Dani em va regalar el llibre no m'imaginava el gran regal que em feia. Jo no he tingut la seva infància, valenciana, alacantina, plena d'olors, sabors, sons, paisatges que potser ja no tornaran com ell mateix denuncia, ofegats en la barbàrie especuladora del totxo i la mascarada. Però la lectura d'aquest llibre, Sol i sal de mar, m'ha reforçat l'esperança que un món diferent és possible si ens ho proposem.
Recordar, per tornar a néixer. No oblidar per recuperar de la memòria tot allò que ens ha de servir per saber com són i com volem ser, què ens uneix als altres, com podem construir un nosaltres més ric.
Blas de Otero diu (Hojas de Madrid)
Y volver a nacer. Y atar la tierra
del amor, y encontrarse una mañana
que el surco el fruto del amor encierra.
És aquest sembrar sense pressa i quasi sense objectius que podem trobar la millor finalitat.
El llibre d'en Daniel Jover, és un llibre que espurneja els ulls. Reivindicatiu d'un passat ple d'experiències i d'un futur somiat, molt més just i solidari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada