dimecres, 12 de maig de 2010

Fer escola

Eduquem en temps difícils, ja ho sé.

Però les dificultats s'aprofundeixen quan ho intentes fer en un marc amb tres reptes importants:

Un projecte agosarat en el sentit de no conformar-se en les solucions de sempre que ja sabem quins resultats donen. Per tant, un projecte en construcció, que intenta posar en pràctica tots els principis de l'imaginari de la nostra escola. Que vol donar resposta a les necessitats d'uns infants com esperança de futur, una societat que la volem entendre per poder-la transformar en profunditat.

Amb un equip de mestres que no han estat escollits i que, tanmateix, procedents de diversos camins, ens hem anat trobant, construint una xarxa professional de treball i d'amistat, en la que cadascú, des de la seva funció i lloc de treball aporta als altres el millor que té.

I una comunitat de nens i nenes, en els quals ningú ha de ser exclòs, siguin quins siguin els seus interessos, les seves procedències, les seves habilitats, les seves cultures, els seus ritmes...




Aquests tres elements, combinats i encaixats uns dins dels altres, són d'una gran complexitat i no plantegen una situació gens fàcil. Hi ha escoles que presumeixen d'una gran excel.lència (i ves a saber què significa des del seu punt de vista) però si no assumeixen els tres punts que assenyalàvem, la seva excel.lència no té gaire valor (per exemple si selecciona l'alumnat). És només un resultat numèric parcial que no té cap transcendència educativa i pedagògica per a la majoria.

Aquesta complexitat de la situació ens porta, en aquests moments, a un treball viu i intens, en una recta final d'un curs que ha estat molt ric en experiències i projectes.

La nostra escola després de 6 anys, amb 3 per endavant perque la promoció del 2004 arribi a la primera meta, creix i es va consolidant. L'hem de seguir acompanyant i amanyagant, conservant els valors que hem construit i, si cal, desaprenent-los per inventar-ne de nous.

Una feina engrescadora i apassionant.