dijous, 27 de maig de 2010

Qui és representant de la societat?

En Jordi em fa el següent comentari a una de les meves entrades sobre el manifest que han fet els sindicats:

Algun sindicat s'ha erigit en representant de la societat? Quina manera de manipular. Simplement s'ha fet un manifest i es demana que qui vulgui s'hi adhereixi.

Es refereix al meu comentari de que la proposta de mobilització social i manifest pel dia 29, la interpreto com una mena d'apropiació de la consciencia i reprensentació social, feta pels sindicats d'ensenyament que, estrictament, representen els interessos dels ensenyants.

Podríem discutir si la meva apropiació és molt agosarada. Ho accepto. I també potser un xic ofensiva per totes aquelles persones que, d'una menera molt planera, treballen en el sindicat per millorar les nostres ocndicions i fer-ho possible en un marc d'educació pública de qualitat. Mil excuses, en aquest cas.

Però hi ha un fet que em dol molt. Vàrem ser moltes persones i organitzacions, molt de temps, reunions, negociacions, les que en els anys vuitanta vàrem portar a fundar un Secretariat en defensa de l'ensenyament públic i la seva qualitat, que a principis dels 90 es va convertir en un Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

Aquell marc era l'idoni per plantejar revivindicacions i propostes de caràcter global que afecten a la millora d'un sistema educatiu com és el nostre. No farem balanç del paper que ha jugat el MUCE però estic convençut que ha estat un contrapunt a moltes altres situacions en les quals els enfrontaments entre els diferents sectors de la comunitat educativa, han caracteritzat la realitat del dia a dia i no han ajudat a millorar l'escola en el seu conjunt. Un enfrontament que ha impossibilitat fer front i presentar alternatives a les polítiques, en alguns casos nefastes, del Departament d'Educació.

L'educació és una qüestió social. I mentre la situem en el terreny dels mestres, barrejant reivindicacions per la millora de les nostres condicions, amb propostes de caràcter ciutadà, crec que no clarificarem bé el terreny de joc.

A més, hi ha una qüestió de funcionament democràtic, que és bàsica: un manifest que crida a la societat ha d'haver estat proposat als representants de tots els sectors d'aquesta societat abans de fer-lo públic. Sino és així, vol dir que, jo dic el què crec que hem de demanar i si hi estàs d'acord t'hi adhereixes.

Aquest procediment és un flac favor a la memòria del MUCE i un procediment que torpedeja la necessitat de fer plantejaments unitaris, assumits per tots els sectors i que no enfrontin famílies i professorat, sinó que sàpiguen trobar l'equilibri entre millorar les condicions de treball i enfortit un sistema educatiu públic augmentant-ne la seva qualitat.

Sé que algunes persones poden sentir-se aludides per les meves crítiques als sindicats. Em puc equivocar amb les formes, però continuo pensant que aquestes organitzacions necessiten una renovació en profunditat, que conservin les seves idees que les van crear i les adaptin a les noves situacions. Renovar els sindicats les cultures sindicals és un aspecte important -com es treballa, quines reivindicacions es fan, etc. Com és important renovar les AMPAs i els mateixos MRP.

Ens enfrontem a noves situacions i responem com fa cent cinquanta anys enrera. No escoltarem la gran diversitat de cartes que arriben reivindicant altres maneres de fer sindicalisme i d'aprovar plataformes reivindicatives? Fem aquest debat que ens ha de permetre encarar noves alternatives des de renovats punts de vista. Ens és imprescindible en aquests moments.