dimecres, 17 de novembre de 2010

L'escola per dintre, en el dia a dia

Algú m'escriu fa una estona i no em resisteixo a publicar-ho, maquillant noms i deixant l'autoria en l'anonimat. Un reflex d'un dia complicat i d'una feina engrescadora i apassionat. Gràcies.



La vida a l'escola és intensa. Passen els dies mentre penses i planeges com passen els dies, i ja han passat els dies mentre penses i planeges com passen i....
I passen moltes coses a l'escola, algunes estranyes i complicadíssimes. Jo no conec ni la meitat, però intueixo desgast i munts d'energies invertides.

Però.....

Aquest migdia ens hem assegut per parlar d'un alumne de l'escola que ens amoïna molt. Necessitàvem aquesta trobada, una trobada tranquil.la, serena, posant damunt de la taula totes les cartes i decidint l'estratègia a seguir.


Penso que és una sort, comptar amb un equip que treballa plegat, sentint el recolzament de la tasca que vivim a l'aula, no com una tasca de la tutora, sinó formant part del mateix fer, d'una línia de treball i acció compartida: l'equip de gestió, l'EAP, la tutora, el recolzament de la inspectora...
I us ho volia comentar: tenim molta sort de fer equip,  i de tenir aquesta mirada cap als infants que necessiten una mirada atenta, i altres coses..., això és un tresor....

2 comentaris:

electrotipia ha dit...

M'encanta aquest text perquè és ben cert. El dia a dia de l'escola és complex i difícil, la clau es trobar-te amb un equip que et recolza i amb el que pots compartir els teus neguits i problemes professionals.
La feina de mestra és un treball amb la incertesa i la incertesa genera molta angoixa. Compartir-la et dona més seguretat i et dona la sensació de formar part d'un equip on la cooresponsabilitat és la clau!

Isabel
http://cafepedagogic.wordpress.com/

Anònim ha dit...

...I que no permetem que els milers de petits entrebancs que podem trobar ens desdibuixin el somriure i la il.lusió per fer escola, per acompanyar els infants en això complexe i apassionant que és créixer. Que sí, que sí..., que som molt afortunats... Repetim-nos-ho, si us plau, amb música i amb compàs de 4x4...
Núria