diumenge, 28 de novembre de 2010

A reveure

Avui ja no és dia de reflexió, però també hem reflexionat.

Hem estrenat un diari, Ara, ens hi hem subscrit i els hi hem donat quaranta dies de prova. Tornar la il.lusió és molt important. I ens ha agradat l'editorial de Carles Capdevila, amb tot això de la comunicació. Em recorda el model d'aula que estem intentant construir: un espai de comunicació i aprenentatge. Una societat que té tota la informació que vol i que no es comunica. Una societat que pot comunicar-se amb els mitjans més avançats, amb la tecnologia més sofisticada i que no té clar perquè ho ha de fer. Ncessita un diari que es plantegi que les coses es poden fer d'una altra manera.

He votat. El vot útil. El vot menys dolent. El vot resignat. El vot democratic... Amb la convicció de que costarà que hi trobi un sentit al vot. Però, al final, ho he fet.

Sabem que la crisi no se l'emportarà cap govern de la Generalitat. Aquesta és la nostra resignació. Sabem que, el més probable, és que el govern de Convergència amb el suport de qui sigui, tindrà conseqüències dolentes per l'escola pública. Hi arribaran encara menys recursos i ja no estarem a temps, ni hi haurà cap oportunitat d'equilibrar la matrícula a la xarxa d'escoles públiques i concertades. Les dificultats les haurem d'assumir l'escola púbica i, segurament, sense els mitjans que necessitaríem. Tota la resta que passi, seran cortines de fum per tornar al camí de la selecció, l'excel.lència, la promoció dels "millors", la desigualtat, etc.
L'escola no sabem com quedarà. Haurem de seguir resistint. Hi estem acostumats i no ens ve de nou.

Avui, a més, el país està en tensió... pel Barça / Madrid de demà. És clar. Esperem el premi de consolació i això no es poca cosa.

Jo deixo el bloc per alguns mesos. El poema anterior ja ho anunaciava de forma irònica. Me'n vaig... però tornaré. El procés de donar a llum un nou llibre és complicat i em demana centrar-me en això, com a minim, fins a final de curs.

La revolta hipotètica d'unes escoles hipotètiques.

Perquè com diu Xavier Rubert de Ventós en referència al diari Ara, és una difícil aventura, però sense aventures com aquesta, la història no avançaria. Sense escoles que fessin aquest salt endavant, es plantegessin allò que és tant difícil i quasi impossible, ni l'escola, ni l'educació, ni la societat avançarien.

Tinc la convicció que el sistema educatiu avança perquè des de les escoles ens ho hem plantejat. No perquè ningú ens ho digui, ni des de l'Administració, ni des de la Universitat. Creiem en la força de l'escola, de l'educació emancipadora i ben plantejada, del treball en equip, de la participació i la democràcia... Del saber, del gust pel saber -la filosofia-, del plaer de l'aprenentatge. I sabem que els mestres podem fer-ho. Hi confiem plenament.

Ja ho llegireu.

Ara, us deixo, però estaré a prop.

Han estat uns mesos intensos. Potser no he propiciat molt diàleg, però he anat veient el ressó que tenia el blog. Algú ha escoltat. Potser ha estat curiositat. Potser acord. Potser desacord.

A tots els que m'heu llegit, gràcies. Als que heu fet comentaris encara més. Als que heu llegit i us he fet pensar en alguna cosa, perfecte.

Ens veiem per Sant Joan.
Una abraçada. 

4 comentaris:

Clara ha dit...

Trobaré a faltar les teves reflexions que tantes vegades he compartit. Ets, sóc, dels que pensa que una altra escola és possible.
Espero el retrobament.
Clara de l'Escola Pont de l'Arcada

electrotipia ha dit...

Jo també trobaré a faltar els teus articles, però m'alegra saber que és perquè escriuràs un altre llibre.
Per sort els pensaments profunds dels altres, com ho són els teus, sempre deixen un bon regust que triga a marxar.
Crec que em durarà fins Sant Joan.
Que vagi molt bé l'escriptura i gràcies per aquest bloc!

Isabel de l'escola Congrés-Indians.

Oriol Carcellé Bayona ha dit...

Estarem esperant el retorn, i desitjosos de tenir entre les mans el nou llibre. @reveure

Anònim ha dit...

Felicito la teva decissió i ser conseqüent amb el llibre anterior. Et desitjo el millor i espero poder-ho compartir.
Un petó
gemma