dimarts, 9 de novembre de 2010

Cinc propostes

D'aquí a pocs dies, les eleccions a la Generalitat situaran les condicions de joc dels propers quatre anys a Catalunya. Un dels reptes que tenim pendents i que són molt evidents aquests dies, és demostrar la legitimitat i l'eficàcia del govern català per fer possible altres maneres de fer ( de fer política, de fer economia, de fer educació, de fer cultura, de fer participació...).

Fins ara aquestes maneres de fer no les hem vist realitzades. En algun moment les hem olorat, pero han estat matisos que s'han perdut en la immensitat del dia a dia, dels poders fàctics, de la cultura del mateniment en el poder, de la política com a il.lustració d'uns quants en suposat benefici d'una majoria...

Arribada aquesta situació i conscient de que ningú em farà cas, formulo cinc propostes, adreçades fonamentalment als encarregats de definir la política educativa en els propers quatre anys, siguin quins siguin, dretes, coalicions, majories o partits en equip...Són cinc propostes de caràcter diferent, amb un denominador comú: són desencadenants i han d'orientar el conjunt de les polítiques educatives i les decisions que en cadascun dels àmbits la conselleria hagi de prendre.

1. Un pressupost d'acord amb les necessitats de l'educació en la societat del coneixement. Que inverteixi amb prudència, flexibilitat i qualitat. No solament amb tecnologia. Que prioritzi i avalui les inversions. Que no es deixi enlluernar pel dia a dia i treballi pensant amb el mig i llarg termini. La crisi econòmica no pot afectar a les inversions en educació, ja que és precisament l'educació la que ens ha d'ajudar a sortir de la crisi.

2. Un treball seriós de diàleg i participació per restablir la confiança entre tots els sectors de la comunitat educativa. Potenciant la relació i el treball conjunt. Escoltant, amb canals directes, insititucionals i no formals, la relació i el diàleg amb els centres educatius. Buscant assessorament amb tots els que no tenen una visió corporativa ni sectorial: l'educació necessita visions globalitzadores. El diàleg i la relació entre administració i centres educatius està molt deterioritat i impossibilita qualsevol reforma global o parcial de qualsevol aspecte educatiu.

3. Treballar per la proximitat de les decisions i de les polítiques. No burocratitzar aquesta descentralització sino dotar-la de contingut i amanir.la amb una gran confiança. La proxcimitat va paral.lela asl desenvolupament de l'autonomia i a la cofgiuració d'un sistema educatiu flexible que pugui donar resposta a les dferents situacions i necessitats educatives del país.

4. Elaborar conjuntament amb els sectors més avançats nous models de formació i innovació. Dur a terme polítiques que estimulin i recuperin el sentiment innovador tradicional de la nostra societat, en l'àmbit eductiu. Potenciant les experiències i iniciatives de base. Oferint-els-hi àmbits de desenvolupament i recursos flexibles i adequats. No burocratitzant ni encotillant aquestes polítiques sinó recollint les experiències existents i donant un marc on puguin desenvolupar.se i servir com a model. Obrir un programa per a recolzxar els centres i el professorat novell.

5. Posar al davant de la conselleria les persones més preparades per abordar les polítiques que es necessiten en aquest moment. No podem situar només a persones amb carnet o fidels al règim en els llocs claus d'elaboració i decisió polítca. L'afiliació no ha de ser cap garantia i si que, en canvi, ho han de ser les contribucions que els homes i les dones que tinguin càrrecs de responsabilitats, hagin fet per l'educció d'aquest país.

Em deixo mesures en el tinter. Però si el 51 % de les propostes que plantejo es posen en pràctica, llavors si que em creuré que el canvi és possible.

Somiar no val diners i és necessari de tant en tant.