divendres, 26 de novembre de 2010

Hem vist el Xavi ! (Mi abuela tiene un pollo, 2)

Avui, amb els nens i nenes de 3r, hem pujat a la Mola.

Ens hem preparat tota la setmana. Sabíem que era una excursió difícil per uns quants nens i nenes. Uns perquè potser no tenien tot l'equipament necessari, d'altres perquè, urbanites com els seus pares i mares, no estan gaire acostumats a caminar... Ens hem preparat físicament (el Xavi els hi ha parlat de resistència, d'estiraments...) i mentalment: és una fita a aconseguir, ens hem d'ajudar, hem d'aconseguir pujar-hi tots... fins i tot la Marga!


El resultat fantàstic en un dia formidable.

Tothom ha caminat, ningú ha protestat encara que al final alguna cara de cansament es veia. Ens hems esforçat i, a poc a poc, que és com es fan les coses importants, hem caminat els tres quilòmetres del camí dels monjos per arribar a la Mola.

Val la pena valorar l'esforç, el fer una excursió on tot tingui sentit, i aprofitar per gaudir de la natura en estat pur, de l'aire, del sol... i de l'escalfor dels amics i companys amb els que comparteixes una fita.

Si els hi pregunteu com s'ho han passat, molts us diran, que molt bé, perquè han pogut fer.se una fotografia amb el Xavi, el Busquets i el Milito del Barça. Aquesta ha estat la gesta. El més important. Ni fred, ni paisatges, ni natura... Ara, em direu amb raó que exagero. I la veritat és que, encara que no fóssim del Barça, seríem capaços de valorar l'emoció en els ulls de tots i totes en el moment de fer-se la foto.

Per tant! Avui hem pujat a la Mola, si senyor! Però ens hem fet una foto amb en Xavi, no podia acabar millor l'excursió.

2 comentaris:

Roser Batlle ha dit...

Felicitats! Es una bella i senzilla excursió... i el dia que pugis sense les criatures, podràs tastar sense presses la fantàstica butifarra negra...

Regina Garcia ha dit...

Quina enveja! Proposaré als nostres, quan siguin a Tercer (ara són a Primer) fer-ne una. Però no tindrem el Xavi... o potser si?