L'avaluació d'un servei públic hauria de ser una qüestió obligatòria per llei. No entenc com una societat com la nostra permet l'existència d'un servei amb un cost tant elevat i amb una funció tant important sense un mecanisme constant d'avaluació i control social.
L'avaluació del sistema educaatiu encara té més importància dintre els serveis públics. Segurament en el ranquing d'importància el podem situar després del sistema sanitari.
Aquesta avaluació cal desenvolupar-la de forma urgent i ha de tenir en compte molts elements i, sobretot, una visió que englobi a tots els sectors i agents. Anem a posar alguns exemples.
Perquè no comencem ja amb una simple mesura? A l'escola arriben cada curs mestres interins i substituts. Doncs bé, una manera de recollir dades interessants seria que l'escola avalués aquest mestre que arriba a l'escola i aquest interí i substitut pugues avaluar l'escola que l'acull. Estic convençut que en sortirien informacions interessants que podríem contrastar amb altres informes i avaluacions. La primera avaluació hauria de servir, completar i enriquir l'avaluació del mestre interí per successives situacions en que es pugués trobar. L'avaluació que fes el mestre o la mestra interí/na, hauria de servir per avaluar el propi centre.
Sembla que ara, la universitat i l'administració avaluaran a una escola quan aquesta tingui un alumne de pràctiques. Avaluaran si l'han atès, si han fet bé l'acompanyament que es demana, etc. Crec que aquesta avaluació caldria completar-la també amb una avaluació per part del centre, de la Universitat. Així tindríem dades que nes podrien ajudar a revisar la formació inciial, la qual cosa és molt important.
La inspecció hauria d'avaluar els centres -i no amb números i carpetes i aplicatius, sinó trepitjant escola. Però les escoles haurien de poder avaluar la inspecció. Huaríem de poder dir si aquest o aquell inspector ens ha ajudat o acompanyat, ens ha servit o ens ha fet nosa, o ens ha diagnosticat, bé o malament, sense conéixer res del què fem o ens ha recolzat quan ho necessitàvem.
Tota avaluació hauria de tenir un mecanisme d'anada i tornada. Tota avaluació ha de tenir en compte el context. Tota avaluació ha d'estar pensada com a mecanisme per la millora i un factor que afavoreixi l'aprenentatge. Passa a l'aula, però també a l'escola, a l'equip, a la comunitat...
Avaluar així no és castigar sinó ajudar, millorar... I el nostre servei educatiu públic necessita millorar, no necessita ni que torni la selecció, la competitivitat, ni la promoció dels millors. Ncessita mecanismes que l'ajudin a saber on està, quins reptes té al davant i com pot assumir-los amb el recolzament i els recursos que la societat està disposada a donar-li.
La resta és, com deiem en una altra entrada,. tòpics que ens tranquil.litzen però que no ens ajuden en el dia a dia a millorar cap situació.
2 comentaris:
Des del meu punt de vista, un dels mals del sistema educatiu és la seva jerarquització. Totes les reformes i transformacions es plantegen des de dalt cap a baix i els que estem a baix hem de seguir les prescripcions de forma molt obedient i silenciosa.
El que proposes al teu article, aquesta mena d’avaluació de doble direcció, em sembla una idea molt interessant per tal de trencar amb aquesta jerarquia. Seria passar d’un sistema piramidal, l’actual, a un sistema horitzontal molt més democràtic sense cap mena de dubte.
Isabel
http://cafepedagogic.wordpress.com/
Les reformes sempre són justificacions de les administracions que no confien que els centres educatius, el professorat sigui capaç de canviar i millorar la situació de forma autònoma i creu que ha de dictar, amb tots els ets i uts, com hem de fer les coses. Donar poder, temps, autonomia a les comunitats educatives ha de servir per contrarrestrar aquesta manca de ocnfiança.
Publica un comentari a l'entrada