dijous, 5 de novembre de 2009

Autonomia controvertida

El Conseller ens ha anunciat que el Departament d'Educació desplegarà en breu la LEC en els aspectes que fan referència a l'autonomia de centres. Estem al davant d'un tema controvertit.

Per una banda, la tradició de l'administració és centralista i rígida. Costa molt que cedeixi poder, ni als territoris, ni als centres, ni al professorat -el psicoanàlisi ens diria que hi ha una pèrdua gran de confiança que ho fa molt difícil, o un afany de poder (?)-. Però quan no és centralisme és desregulació: és autonomia per resoldre problemes sense donar els recursos. No sé que és pitjor. Penso que poc podem avançar en l'autonomia sense aquesta reforma en profunditat de l'administració.

Els sectors de la comunitat educativa tampoc no estan molt per la feina. A la mínima demanen que l'administració reguli les coses (les famílies ho demanen, els mestres ho demanen, els directors ho demanen...).

No podem desenvolupar l'autonomia sense un ampli acord de bases que garanteixi, en primer lloc, que la regulació no sigui la "xocolata del lloro". Ja és molt gran la contradicció de regular l'autonomia. Per tant, hem de demanar una regulació mínima i molta generositat en el traspàs de poder. En segon lloc necessitem recursos per a desenvolupar-la, específics, generosos, a la carta per tal de potenciar els projectes de cada centre. En tercer lloc, control social. Tot el que es vulgui: dels recursos, de les decisions... Finalment, un entorn d'interdependència: no hi pot haver centres autònoms en entorns centralitzats, ni centres autònoms que oblidin la necessària cooperació entre etapes, centres, etc.

La única por que tinc és que les normes regulin aquests aspectes ho facin escatimant-ne alguns que potser poden ser importants. I que, a més, la implantació es faci sense abordar el canvi cultural i en l'administració que suposa aquesta idea d'organització del sistema educatiu.

No dubtem que necessitem aquesta autonomia per enfortir els projectes de cada escola, per fer-los crèixer, per desenvolupar amb llibertat i responsabilitat iniciatives de millora. Però cal fer-ho en unes condicions que la facin possible. No ens podem tornar a omplir la boca de conceptes que, traduïts a la realitat, esdevenen focs d'encenalls o titulars per les rodes de premsa.

.....................................................................................