Com aconseguim que el professorat s'apunti a idees de renovació i canvi? Segurament aquesta qüestió és un aspecte nuclear de les polítiques sobre innovació. La implicació del professorat sempre ha estat una de les calus de qualsevol proposta de millora i, segurament, podria ser un indicador del fracàs o èxit de la mateixa proposta.
Veiem, a més, que aquestes reformes tenen una seqüenciació preocupant.
En primer lloc moltes neixen de la desconfiança que té l'administració de que les escoles i els mestres poden millorar de forma autònoma els aprenentatges que fa l'alumnat en el seu centre, adaptant l'educació a les necessitats actuals de la societat. Aquesta és una de les causes de les reformes.
En segon lloc, moltes reformes contenen elements molt innovadors, encara que, quasi per definició, són contradictòries i fan que convisquin, en general, elements de l'antic i del nou sistema.
En tercer lloc, es planteja, de forma general i teòrica, que cal la complicitat i la implicació del professorat. Quan aquesta complicitat i implicació costa que arribi es tendeix a suprimir els aspectes més innovadors per, finalment, desvirtuar el mateix sentit que té la proposta reformista. Així s'aconsegueix neutralitzar les resistències del professorat que, com tothom sap, són directament proporcionals a la magnitud del canvi que es proposa.
Tornem a estar al punt de partida.
Però, com aconseguir que el professorat s'impliqui? Quins són els incentius que ho facilitarien? Com ho podem aconseguir sense rebaixar plantejaments?
.....................................................................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada