diumenge, 29 de novembre de 2009

Directors allunyats de l'aula?

He llegit el llibre de Gianfranco Zavalloni, Pedagogia della lumaca: per una scuola lenta e nonviolenta. És un llibre que té molts punts de connexió amb el meu. Us el vaig anunciar ja fa uns mesos i us el recomano si cau a les vostres mans. Està ple de referències concretes al món quotidià de l'escola i reivindica constantment aquesta nova mirada sobre l'educació i sobre els ritmes de l'educació.



Però avui destaco una referència als directors, en el context d'un capítol en el qual descriu com ha de ser l'escola que reivindica. Al final diu que, en aquesta escola, no hi ha lloc pels directors-gerents com volen tant l'administració com els sindicats, sinó un model de director-coordinador que tingui la meitat del seu horari dedicat a l'ensenyament.

Penso en la proposta anunciada fa uns dies pel Departament d'Educació i crec que es tornen a equivocar estratègicament, carregant les tintes en una professionalització allunyada de l'aula, plena d'un poder atorgat no per exercir una direcció pedagògica, sinó per controlar i augmentar les seves funcions com a cap de personal. A l'educació és convenç i, sinó, no es venç. I cal, sobretot, predicar amb l'exemple: poc afavorirem la innovació, la millora i el canvi, sinó hi som al capdavant i a dins mateix de cada procés.