dilluns, 2 de novembre de 2009

Posem-nos a caminar


Aquest és el títol d'un capítol del llibre "Mensajes educativos desde tierra de nadie", escrit pel pedagog Jan Masschelein.

Un capítol molt interessant per les idees que aporta relacionades amb el significat de paraules com experiència, mirada, investigació, atenció... Comença amb tres cites, una del Subcomandante Marcos que diu "No caminamos para llegar a la tierra prometida, sinó porque caminar es, en si mismo, revolucionario". Les referències a Benjamin, Focault, Simone Weil... serveixen a l'autor per fer una breu descripció molt suggerent del significat i de la importància que la nostra mirada té, quan la situem en el camí -com a contraposició a volar, passar ràpidament per sobre les coses, copsar-ne els aspectes generals, no els detalls-. Com diu Benjamin "la fuerza de un camino varía según se lo recorra a pie o se lo sobrevuele en aeroplano". Tota aquesta metáfora desenvolupada li permet a Masschelein afirmar més endavant que la investivació -educativa "crea un espacio de posible transformación del yo que implique una liberación de la mirada, y que en este sentido también es iluminador."

Les paraules, les mirades, les vivències... esdevenen instruments d'aquest coneixement experiencial, personal, aquesta éducació que ens fa estar atents a l'altre i a nosaltres mateixos. Voleu més valors per la pedagogia?

Mentre el llegia pensava en tots els implícits emmagatzemats en les nostres accions i projectes.


En la segona part de l'article defensa el que ell anomena una "pedagogia pobre". Una pedagogia que "ofrece medios que nos hace atentos, que suprimen o desactivan (aunque sea temporalmente) nuestra voluntad de someternos a un régimen de verdad o de buscar una ventaja o un beneficio. Una pedagogía pobre no promete beneficios. No hay nada a ganar, ninguna lección a aprender. Pero, en cierto sentido, una pedagogía pobre es generosa: da tiempo y espacio , el tiempo y el espacio de la experiencia."

No transcric res més. Un text suggerent que us convido a llegir. Jan Maaschelein y Marten Simons (eds.) Mensajes e-ducativos desde tierra de nadie, Laertes educación.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Boníssim!!!!!

L'any passat vaig tindre la sort de topar-me amb aquest llibre i és un d'eixos textos que fas teu, que pase a formar part de la teva singularitat.

Unes paraules que et transformen, que sotmeten la teua alma a la passió i et donen forçes per a seguir lluitan per eixe e-ducere que a tants se li oblida.

El meu assaig preferit és "Una lengua para la conversación" de Larrosa.

Us deixe jo també un fragmentet: "Sólo puedo amar a aquellos que poseen un lenguaje inseguro; y quiero hacer inseguro el lenguaje de los que me agradan" Peter Handke.

no hem deixa deixar l'adreça del meu blog!! us les deixe igualment raquibeniblocarxufo aprenentacaminar, l veritat q són blogs de principiants un saludet

Joan Domènech ha dit...

El link és aquest: http://raquibeniblocarxufo.wordpress.com/ Coincideixo en que el text de Larrosa és molt bo.
Joan D