diumenge, 15 de novembre del 2009

Fracàs? Busquem les causes o només neutralitzem les conseqüències?

El tema del fracàs escolar ha estat molt controvertit i continua sent-ho. Les xifres que els organismes internacionals i nacionals fan servir per tal de quantificar-lo són molt semblants en la majoria d'informes:
* Aprenentatges a finals d'etapa, fonamentalment de les àrees de llengua, matemàtiques i, en menor grau, de ciències, llengües estrangeres...
* Índexs d'abandonament en les etapes obligatòries.
* Índex de titulacions al final del període bàsic d'escolarització.

Ángel Pérez explica com el fracàs també el podem observar en altres aspectes com:

* La dificultat des de l'escola de neutralitzar o disminuir la desigualtat cultural inicial de l'alumnat.
* L'existència de nombrosos aprenentatges irrellevants en els programes i currículums escolars (aprendre continguts d'una importància molt petita, fins i tot, obsolets).
* L'aprenentatge efímer, és a dir, continguts que un cop utilitzats (per un examen, per un treball concret) s'obliden molt més ràpidament del que ens pensàvem.

I jo afegeixo:

* La incapacitat de l'escola obligatòria de transmetre a la totalitat de l'alumnat aspectes com el gust pel saber i per l'aprenentatge, els valors democràtics de la ciutadania, les eines per a poder treballar col.laborativament...

Però tots aquests aspectes, al meu entendre bàsics per a considerar que el sistema educatiu rendabilitza les seves inversions -per parlar en termes de mercat- no són tinguts en compte.

Això té una conseqüència perversa. Quan dissenyem respostes al fracàs ens fixem només en els aspectes relacionats en les estadístiques i, així, les mesures no actuen sobre les causes sinó que únicament intenten paliar les conseqüències. Vegis, per exemple, les propostes que al final de curs passat, insignes pedagos i administradors del nostre entorn, van fer per intentar millorar els resultats dels alumnes de sisè de primària. Resumint-les: més llengua i més matemàtiques... fem més d'allò que ha fracassat sense canviar de fons res.

Davant del fracàs escolar, hem d'enfrontar-nos a les causes últimes: als currículums que no tenen cap interès pels alumnes, a les metodologies repetitives i memorístiques, a les escoles i aules que no afavoreixen la implicació de l'alumnat i que trobin sentit al que fan, a l'allunyament del món de l'escola del món real... Potser així començarem a disminuir, no de forma circumstancial, els resultats negatius i quasi endèmics, que tenim al sistema educatiu.

.....................................................................................