dilluns, 30 de novembre del 2009

El calendari escolar i el temps

Els debats sobre el calendari escolar són un exemple de com ens aproximem a un aspecte relacionat amb el temps educatiu, des d'una visió tècnica, organitzativa i quantitativa.

Aproximar-se al calendari escolar des de la qualitat, des de la pedagogia... voldria dir que, per exemple, la jornada intensiva del mes de juny, l'hem d'analitzar des de la perspectiva dels infants.

Tot el contrari del què fem. Quan es va concedir la jornada continuada, es va fer com una concessió als sindicats i als mestres. És més, les condicions amb les quals es feia la sol·licitud per fer aquesta jornada eren purament formals i suposaven un tràmit sense cap mena de control.
Si voleu més detalls, en algunes escoles es reduïa una hora la dedicació dels mestres a l'escola i es feia un horari de 9 a 14 h.

Ara, amb la nova proposta, es vol acontentar a les famílies que tenen dificultats en organitzar aquestes tardes del mes de juny, sobretot pel que fa referència a l'alumnat més jove.

En quin moment fem una reflexió des del punt de vista dels infants, de l'oportunitat o no d'aquestes horaris i de quines són les activitats que es realitzen, el seu rendiment... com afecta el cansament de final de curs a tota la comunitat, inclosos els mestres que també en formen part?

L'afirmació de que més hores produeix millor educació no es gosa posar en dubte. I ningú es posa a pensar que els infants, en aquesta època, necessiten a les tardes activitats més relaxades, per tal que els matins puguin dedicar-se a tancar un curs que per molts, haurà estat molt intens.

Tot això passa a l'educació infantil (3-6) i primària. No a la secundària que segueix fent el seu horari flexible, intensiu o extensiu...

Amb la setmana del mes de febrer passa quelcom semblant. En aquesta setmana tenim la dificultat de que els infants desconnectin, ja que en la majoria dels casos –se suposa que menys els fills del professorat-
romadran a l'escola, fent activitats amb monitors que segur que coneixeran i amb els mateixos companys que durant tot el curs.

Parlar de reactivar el turisme d'hivern és encara més desviar l'atenció cap a terrenys molt allunyats dels objectius i les finalitats educatives. Aquest turisme, suposa afavorir el consum i la despesa, en un context en el qual qui podrà gaudir d'aquest període serà una minoria de la població del nostre país.

Posats a racionalitzar horaris, ¿perquè no s'han canviat totes les festes que tenim al llarg del curs enmig de la setmana, situant-les estratègicament en divendres o dilluns, reformant l'horari laboral de tothom, no solament el dels mestres? D'aquesta manera es garantiria petits períodes de "desconnexió" per part d'alumnat i professorat i, a la vegada, s'afavoriria que en aquests ponts, pares i fills poguessin conviure tranquil·lament. Però això és una utopia ja que ni l'església ni l'estat volen sentir a parlar d'aquests canvis.

Mentrestant ens maregen a tots i s'atreveixen a afirmar, per major glòria dels mitjans de comunicació i de la societat en general, que aquesta mesura afavorirà la qualitat de l'ensenyament.

Què es fa durant el mes de juny a les escoles? Com s'ho organitzen els mestres? Què necessiten els alumnes? Al marge de la calor, més gran o més petita, que pugui fer? Qui es fa aquestes preguntes quan es volen introduir canvis en aquest aspecte concret?