Congrés per l'autonomia?

El Ministeri i la Conselleria d'Educació ens sorprenen la setmana vinent en un Congrés sobre l'autonomia educativa.

Jornades com aquestes són absolutament necessàries per tal de debatre a fons el significat, els models, les repercusions que aquesta proposta té per a la construcció d'un sistema educatiu de qualitat.

Tothom sap que aquest és un tema controvertit, perquè la cultura imperant no és precisament molt favorable a l'autonomia educativa, ni entre el professorat, ni entre les famílies, ni tampoc entre l'administració.

Per això, ens ha sorprés que el Congrés limiti la participació en els debats i en l'assistència. A escoles com la nostra, que ha apostat des dels seus inicis per aconseguir aquesta autonomia, no se'ls ha convidat a exposar la seva experiència.

Tampoc és que els ponents siguin d'un gran interès, a excepció de Francesc Padró que donarà dades comparatives sobre aquest tema. La resta discursos de l'administració.

En aquest sentit us recomano el proper debat d'Educació de la Fundació Jaume Bofill, a càrrec de Mats Ekholm, el proper dimecres 2 de desembre de 2009 a les 19.30h. Pronunciarà una conferència amb el títol de Responsabilitat, autonomia i avaluació per a la millora dels centres educatius. És una persona amb una gran experiència i pot donar dades de les dificultats reals d'aplicar en el seu país aquesta autonomia.

Esperem que, en el futur projecte d'autonomia, no es limiti ni es reguli tant que esdevingui el que ha estat en aquests últims anys: allò que vulgarment en diuen la "xocolata del lloro", amb uns nivells baixíssims de canvis reals. Els projectes per l'autonomia, s'han convertit quasi exclusivament en un mitjà per aconseguir uns recursos extres i, en algun cas, la possibilitat de triar professorat fora dels canals habituals del concurs general de trasllats.

Les formes burocràtiques de control i els aplicatius quantitatius no han servit precisament per potenciar els caràcters singulars, sino per intentar homgeneitzar resultats. Els plans d'autonomia han servit per aquells centres que ja estaven convençuts, però no pels altres que han tingut també recursos addicionals. No s'han abordat precisament mesures que puguin afavorir un canvi en les cultures dels centres que ajudin a trobar sentit a altres formes organitzatives del sistema educatiu, molt més properes al concepte d'autonomia.

Amb aquest Congrés s'ha perdut una oportunitat per fer una reflexió a fons i intentar que tots aquells que creuen que és un concepte clau per afavorir la millora de l'educació, puguin compartir unes idees de futur.

....................................................................................