dijous, 12 de novembre de 2009

Què no afavoreix l'autonomia educativa?

El Conseller ha anunciat reiteradament l'impuls de l'autonomia educativa, en el marc del desenvolupament de la nova LEC.

Però, el que més ens estranya, és que durant tots aquests darrers anys, en els quals ja s'anunciava l'aposta per un sistema molt més autònom, s'hagin anat potenciant des de l'administració propostes i mesures que no han afavorit aquesta autonomia. És més, han contribuit a reforçar una cultura depenent, no autònoma, en els centres educatius, entre els equips directius, el professorat i el conjunt de la comunitat educativa.

Per això, les declaracions pomposes que tornen a posar aquesta proposta sobre la taula, tenen encara poca credibilitat.

Per contribuir al debat m'agradaria enumerar algunes pràctiques que no afavoreixen aquesta proposta, i que es podrien canviar sense necessitat de fer cap nova llei.

* Els plans d'avaluació generalitzats per a tots els centres que han suposat que les propostes d'avaluació que havien dissenyat els propis centres hagin caigut en l'oblit més absolut. S'ha guanyat potser en dades a nivell general, però la cultura d'avaluació dels centres i el professorat cada vegada està més lluny d'assolir-se. I després algú es queixa encara de que el professorat o els centres no volen avaluar-se.

* Tots els aplicatius que l'administració ha generat per a afavorir omplir dades i projectes, són instruments que no afavoreixen els processos de documentació que han de poder definir cada escola.

* Les orientacions per a la realització de plans concrets de l'escola (Pla anual, projecte lingüístic, Pla de lectura de centre...) quan substitueixen els propis plans que cada escola elabora, afavoreixen també la cultura de la dependència.

* La regulació i el control homogeni dels centres que volen desenvolupar l'autonomia a través dels Plans Estratpegics. En comptes d'aprofitar els centres que han apostat i han cregut amb l'autonomia per tal d'assajar noves formes de gestió, avaluació, organització... s'han encotillat absolutament les propostes per regular i avaluar aquests centres.

* Les instruccions d'inici de curs que, d'orientacions per al funcionament, s'han convertit en vademecums de tot el que fa referència a la vida quotidiana dels centres educatius, en els quals només falta regular quantes vegades i aquines hores podem anar a fer pipí els mestres.

S'han creat documents colonitzadors de la vida dels centres, en comptes de promoure en un marc de control, avaluació i transparència, que els centres puguessin seguir vies més creatives en la resolució dels seus problemes.

Esperem el desenvolupament de l'autonomia. Però si el desenvolupament ha de ser una regulació burocràtica i detallada, no cal que hi esmercin ni un minut. Que formin i reformin a la pròpia administració i els funcionaris de via augusta, que els convencin de la bondat de l'autonomia i que es facin petits canvis que no posin tants pals a les rodes.

Només convencent que l'autonomia millora les escoles i l'educació, convencent als mestres, aconseguirem canvis més perdurables i profunds en aquest concepte tan controvertit.

...................................................................................