dissabte, 28 de novembre de 2009

Dia del mestre

A Agramunt, fa més de vint-i-cinc anys que es celebra el dia del mestre. És un moment de retrobament de mestres de la comarca que s'ajunten per compartir un vespre, amb alguna conferència i un sopar col.lectiu. La Montse Bacardit em recorda que el novembre del 1989 ja hi vaig anar per parlar de la formació permanent. Vint anys després presento l'elogi de l'educació lenta.

Cares d'assentiment en el públic. Penalitsem la lentitud... hem de desaccelerar l'educació... no podem fragmentar l'horari... hem de tornar al temps marcat pels esdeveniments... els aprenentatges han de tenir el seu temps i han de fer-se a la mida de les persones... el temps és vida, no diner...

En el sopar, homentatge a 4 mestres que es jubilen. Emocions contingudes, voluntat de seguir fent coses perque no es perdi la gran experiència acumulada. Sembla que al voltant de la Federació vol impulsar-se una associació de jubilats per la renovació pedagògica...

L'Assumpció Bertran ens llegeix un poema:

EL MESTRE

El mestre, amics, és com un arboricultor.
Els deixebles són com els plançons que conrea.
Els han brollat incultes de lentranya de Gea:
viuen, però no en saben encara la raó.

Ells sols, res no serien sinó fullatge inútil;
ell, però, els arreplega curosament i, amb zel,
de cada nou plançó n'extreu un arbre útil:
la ciència en ses mans és talment un empelt.

Ell sap el temps, l'estat, la saba i la manera
perquè en el tronc de l'arbre l'empelt pugui encaixar.
Després, ja transplantat lluny d'ell, l'arbre prospera
i posa arrels i fruita a l'hora de fruitar.

Pare talment dirieu d'una fillada extensa,
de cap dels fills no espera ni l'ajut ni el profit:
li basta el goig d'haver-ne performat la creixença
i que, ja grans, li servin un record agraït.

Joan Arús


Em recorda una intervenció de l'Ana Giné a Lleida: l'educació lenta proposa tornar a l'educació el ritme de la naturalesa. Rousseau? Freinet?