dimarts, 1 de desembre de 2009

La Carol

La Carol va ser una estudiant de magisteri en pràctiques que es va quedar un curs més a l'escola a treballar de voluntària. Estavem a P4. Ara ja és una mestra i comença a fer els seus itineraris per les catalunyes i les seves escoles. En pocs anys ja ha visitat realitats molt diverses.

S'encarrega de nens amb alguna dificultat.

L'altre dia li vaig regalar el llibre de l'educació lenta. L'endemà el va començar a llegir abans d'entrar a l'aula i li va agradar l'afirmació de que no hem de penalitzar la lentitud. Diu que després d'haver llegit unes quantes pàgines al matí, va entrar a l'aula i als, suposadament, nens i nenes lents que té, se'ls va mirar amb uns altres ulls.

El mateix em va dir un mestre d'Agramunt que també té uns quants que van "al seu ritme".

És possible que només una afirmació com aquesta, pugui canviar la nostra perspectiva? I que canviant la nostra perspectiva, no canviarem la velocitat dels aprenentatges, però si que modificarem la nostra valoració?

És l'efecte pigmalió. Si la lentitud no és negativa, potser arribarà, fins i tot, a ser un valor que cal afavorir, fomentar i treballar a l'escola. Potser trobarem que aquest ritme més pausat té relació amb la possiblitat de fer aprenentatges amb més profunditat...