Avui, la presentació de l'elogi de l'educació lenta ha esdevingut una trobada per l'esperança.
En un moment en que el discurs que se'ns fa a l'escola està absolutament contaminat de tecnicismes, qüestions administratives, anàlisi de resultats, estratègies de marqueting, clients, mercat, eficàcies i eficiències... En un moment en el que, a l'escola sembla que només sapiguem parlar de competències, avaluacions, programacions, graelles i aplicatius... ens cal una perspectiva diferent que sigui capaç d'enfortir un diàleg i una reflexió des d'un canvi de perspectiva.
Què és el que realment ens importa, i en quines coses som capaços d'invertir totes els nostres recursos?
Plantejar una reflexió sobre el temps, no per organitzar-lo millor, sinó per intentar viure'l d'una manera diferent, pedagògica, humana... pot ser una manera d'abordar els problemes educatius que reivindiqui la pedagogia emancipadora que tant va predicar Freire.
Com deia el poeta, els prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'han acomplert: i a les escoles segueix havent-hi molta desorientació, fracàs, problemes endèmics que no es resolen. Les mesures que l'administració anuncia que han de portar la fi del fracàs escolar, s'acumulen en els despatxos de l'administració, en les circulars oficials, en els plans i requeriments i aplicatius.
És hora de promoure una rebel.lió lenta per tot allò que ens importa realment: l'educació i l'aprenentatge dels nostres infants i joves. En aquesta tasca tothom està compromès. I tothom ha de ser capaç també de posar en dubte qualsevol requeriment, proposta i orientació que no contribueixi a aquest objectiu.
Ens ho devem tots per coherència i pels valors que hem predicat.
El centenar llarg de persones que avui ens hem aplegat a la presentació crec que ho demanem, ho exigim, i ho necessitem.
Què l'educació rutlli! Què l'educació de qualitat rutlli!
....................................................................................
3 comentaris:
Felicitats Joan!! Per a mi també va ser un vespre molt entrenyable. Em van agradar molt totes les intervencions, em vaig emocionar i em van donar moltes, moltes ganes de llegir el teu llibre. L'edició en català ja està esgotada a totes les Abacus!!!, ja pots començar a presionar, que en jo vull un!!
Ja fa temps que m'interessa aquesta idea del moviment lent i intento aplicar-lo a la meva vida i em costa molt.Barcelona no convida gaire.. hauriem de desapendre molt del que hem aprés. Quan vem estar a Marraquesh vaig envejar moltíssim aquesta capacitat de la gent de viure el present, de parar pel carrer a saludar-se, parlar i no haver d'excusar-se per fer tard a algún lloc, de dedicar prou temps per mirar als altres i entendre una mica que els hi passa...
Realment és una revolució!!! Endavant companys!!!
volia dir entranyable!!
Gràcies pel teu comentari i per l'esperança que representeu tots els que vàrem compartir l'acte d'ahir al vespre.
Publica un comentari a l'entrada