L'educació està plena d'equilibris. Per exemple, l'equilibri entre allò que els mestres creiem que els nens han de saber i aprendre, i allò que els infants volen saber o aprendre.
En primer lloc cal desmitificar aquesta qüestió. Els infants volen aprendre poques coses. I les que volen aprendre sovint no tenen res a veure amb els nostres interessos -les que volen saber potser són unes quantes més.
Com compaginem tot això?
Amb una bona escolta. Els infants transmeten les seves preferències, les preguntes i qüestions que els hi preocupen a través de les converses, els requeriments que fan a la classe, les converses entre ells... I els mestres hem de saber escoltar-les. D'aquesta escolta haurem de trobar la connexió entre les seves preferències i les nostres idees i intencions. I del contacte entre les dues parts n'ha de néixer una bona planificació i una fértil dinàmica de treball a l'aula.
Tot això és un art en el qual, com deiem un altre dia, no es tracta ni d'imposar la nostra voluntat ilustrada -amanida amb bones estratègies didàctiques- ni convertir l'aula en una assemblea permanent.
I la llista de les coses que han d'aprendre que sigui ben minsa.
Potser s'ha de reduir a comprendre que l'activitat educativa és essencial per al creixement i que ens és imprescindible com a persones. Mantenir la curiositat natural i les ganes d'aprendre al llarg de la vida. I això com es fa sense potenciar la curiositat natural dels infants i motivant les seves ganes d'aprendre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada