A qui no li agrada tenir vacances llargues?
Ernest Junger diu que el temps de les vacances és aquell moment en el qual el temps no compta, el temps en el qual l'infant és propietari del seu temps, i només el natural esdevenir de les hores i les necessitats més bàsiques, distorsionen la seva tranquil.litat. Els adults quan arriben les vacances, es treuen el rellotge. Abandonen la seva tirania i no tenen pressa per complir un horari, ni per llevar-se...
És negatiu això pels aprenentatges? Hi ha algú que diu que són masses mesos sense anar a escola. Que "perden" moltes coses. Quines coses perden els alumnes a les vacances? Potser si que en perden, però i els aprenenatges que s'obliden als cinc minuts d'haver acabat una avaluació?
Si tenim una educació basada en coneixements efímers, i aquests s'obliden de forma simultània a com s'aprenen i s'avaluen, potser arribarem a la conclusió que no és convenient ni les festes de cap de setmana... Segur que el dilluns han perdut molt. I si no us ho creieu els hi podeu preguntar a les mestres de P3 en el període d'adaptació.
El temps de vacances és un temps que s'ha de gaudir plenament per fer... altres aprenentatges que no són els que venen marcats pel currículum oficial.
No sé si racionalitzar el temps d'escola i no escola, amb aquests períodes suposadament homogenis tindrà un efecte gaire positiu. No atacarem el problema de fons? Quins són els aprenentatges que estem treballant a l'escola? Amb quines metodologies? Els infants coneixen per comprendre o només per repetir, memoritzar i competir? Potser si reflexionem sobre això ens adonarem de la importància de temps sense temps, de les vacances, de la necessitat de treballar i gaudir a la vegada, de motivar-se per esforçar-se... De fer un curs intens i després fer una bona recollida, un bon tancament i entrar en un període distés en que tot s'anirà dipositant, ampliant, aprofundint...
Cada vegada que sento una nova raó per canviar el calendari o per conservar el mateix, se'm posen els pèls de punta. Us ho prometo.
Només em faltava sentir que farem una vaga per protestar que ens treuen la jornada intensiva. Jo estic disposat a fer una vaga perquè hi hagi una renovació en profunditat de la política educativa d'aquest govern, suposadament d'esquerres, però absolutament neolliberal. O un augment del pressupost educatiu. O una renovació en profunditat dels nostres administradors. O perquè els nostres representants sindicals renovin en profunditat el seu discurs i l'acostin a les necessitats d'un servei públic de primera categoria. Si més no, els sindicats que es diuen de classe i que volen fugir del corporativisme, també profundament lliberal.
En aquestes batalles segur que m'hi trobareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada