dimarts, 8 de desembre de 2009

L'equilibri educatiu

L'educació està plena d'equilibris, alguns difícils, complexos, delicats... que poden dependre d'un fil petit i prim.

Els pares ( i les mares ) han de creure tot allò que els seus fills els hi diuen? Per exemple quan es queixen d'alguna situació que ha tingut lloc a l'escola. Crec que seria igual de contraproduent creure tot el que diuen com no fer cas quan reclamen alguna atenció específica per algun conflicte.

Mantenir una actitud d'escola activa és sense dubte la millor de les fórmules. Una escolta que ha de passar de l'escolta a l'interrogació, a deixar clar que el que passa al teu fill, t'importa i molt. Però, tampoc cal desautoritzar l'escola, els mestres... pensant que el que ha passat -sigui greu o no tant...- és culpa de ... Ja sé que hi ha molts punts suspensius, però tothom pot imaginar de què parlo.

L'equilibri, en aquesta cas, que han de fer les famílies passa per estar molt atents als comentaris que els fills fan i, a la vegada, mantenir la confiança amb l'escola. D'això se'n desprén un diàleg obert que cal mantenir perquè es bàsic per l'educació dels infants. La tribu se n'ha de fer càrrec, i la tribu la conformen famílies i educadors.