Hem vist Il trovatore de Verdi al Liceu. L'òpera que sempre és un espectacle global, té de vegades moments més intensos que uns altres. En aquest cas, la musica excel.lent i la interpretació desigual. Amors, vengances, gelosies... un argument inversemblant, d'òpera. La posta en escena excessivament pobre i els cantants pobres actors. El vestuari feia riure, disfresses de bombers i de play mobil. Els decorats molt simples i, fins i tot, al tramoista se li ha enganxat una cortina. Potser hi ha crisi, però les entrades són igual de cares. Els cantants alguns amb molt bona veu tot i ser els de repertori.
Però, malgrat tot, sempre et deixa alguna emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada