Tenim un problema que, per ara, ningú ens ha sapigut -o volgut?- resoldre.
A Barcelona, tenim en funcionament un Consorci d'Educació que gestiona el personal i les escoles que provenen del Departament d'Educació i de l'Ajuntament de Barcelona. És un organisme mixte, amb un govern i una gerència acordats per ambdues administracions.
L'any passat podíem proposar algun mestre perque vingués a treballar a l'escola amb comissió de serveis i vam reclamar una mestra que és funcionària de l'Ajuntament de Barcelona. És una mestra que està sota el comandament del Consorci.
El Consorci estava d'acord que pugués venir a treballar a l'escola. Però el Departament d'Educació no ho va autoritzar.
Perquè? Unes tres normatives que, sembla ser, no estan desenvolupades i que no reconeixien de forma explícita aquesta possibilitat. Suposem també la manca de voluntat política. Però, què diem? Qui té voluntat política per resoldre una demanda d'una petita escola de Barcelona?
A l'inrevés s'han aprovat comissions de serveis. En l'actualitat hi ha personal que prové del Departament d'Educació treballant a les escoles municipals de Barcelona.
Només fem una pregunta: el Consorci, existeix realment? No serà això com l'autonomia que tenim les escoles que, quan la volem exercir ens la limiten? I només la podem aplicar a esquenes de l'administració, portant una doble comptabilitat?
Repetim: el Consorci existeix? És a dir, que sinó serveix per allò que és important, per moure les persones, els equips, per reglamentar, estimular, incentivar... vincular i lligar els projectes al territori... El Pla de treball del Consorci és un reproducció de les polítiques prioritàries del Departament d'Educació. Potser ja està bé que sigui així. No es tracta d'anar a la contra, però els que creiem en la descentralització, volem alguna possibilitat de desenvolupar programes i projectes singulars i que realment es noti que un organisme més proper a la realitat és capaç de fer propostes més innovadores. La innovació pel Consorci és mirar d'arreglar les infraestructures perque pugui funcionar l'1:1.
Com trobarem sentit a una administració propera que no té cap tret singular respecte a les anteriors i que, en qüestions claus, com per exemple les polítiques de personal, no té l'autonomia de decisió que necessita?
Tornem a repetir finalment: El Consorci existeix? Segurament que sí, però falta encara molt camí per recòrrer i canvis més en profunditat per realment que tingui i que trobi el seu sentit i la seva funció en el complex sistema educatiu del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada