dimecres, 23 de desembre de 2009

De vacances, ara sí!

Aquest trimestre el bloc ha tingut molta vida. Per mi és com un mitjà per expressar allò que em passa pel cap, les reflexions que em suggereixen les meves hores de feina a l'escola, el contacte amb els infants, les famílies, els meus companys i companyes d'equip. Quan arribo a casa, és el meu primer exercici, com si es tractés de l'escriptura d'un diari. Abans de sopar un missatge que, normalment deixo programat, amb la intenció de revisar-lo al cap d'una estona, corregir-lo, matisar-lo. De vegades això és imprescindible perquè els comentaris són massa irònics o durs i, també sé que sovint no n'hi ha pas per tant!

Tinc el privilegi de treballar en una escola que és una font inesgotable de coneixements, emocions, aprenentatges... Mai havia après tantes coses com aquests darrers anys al Fructuós Gelabert.

Escriure al bloc esdevé una necessitat diària. Ara, amb les maletes a mig fer per passar aquestes festes molt lluny d'aquí, escric idees pendents i les programo perque vagin sortint fins el dia 7 en que torno.

Quinze dies sense tecnologia, amb dues llibretes ratllades i pilots per escriure. Penso omplir moltes pàgines.

Allunyar-te sense millora la perspectiva. Estic convençut que algunes de les qüestions que ara tinc entre mans, tindran una nova perspectiva després de tots aquests quilòmetres que farem.

Fins la tornada, doncs, us deixo amb els meus missatges programats.