La lentitud de l'educació ens porta de forma indisoluble a la lentitud de la vida. Potser per allò de predicar amb l'exemple, que és la millor manera d'educar, no de predicar és clar. M'ho recorda Pilar Torra en un post del seu bloc.
Una part del ressó del llibre és haver encertat en una necessitat que tenim: la de desaccelerar les nostres vides i, els que treballem a l'educació, fer-ho també a l'escola. Si l'escola ha d'educar futures generacions, és absolutament imprescindible que les comencem a gestionar amb una nova cultura del temps, més a prop dels seus ritmes, de les seves necessitats.
Només així podrem contagiar l'educació de nous valors més a prop de les persones i de la naturalesa. Ara que s'acosta un temps dominat pel consum, pel plaer instantani i efímer, per la publicitat constant i enganyosa de la felicitat, ens convé més que mai aturar-se a badar, a deixar passar el temps i gaudir del més petit instant de la nostra vida. Els educadors tenim la responsabilitat de traspassar aquest aprenentatge a l'escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada