divendres, 4 de desembre de 2009

Autonomia, d'entrada sí

Reivindico el dret a equivocar-me.

Llegeixo les declaracions del Conseller sobre el futur decret d'autonomia.

Per primera vegada sento que una reglamentació permetrà l'autonomia real de les escoles. La possibilitat de definir currículum, horaris, organització segons el propi Projecte. La possibilitat d'administrar els recursos propis. I la possibilitat de que l'equip de mestres estigui en funció d'aquest projecte educatiu.

Escolto reaccions en contra: hi haurà centres de primera i de segona. Ara ja n'hi ha. Vegi's els resultats de les proves de sisè del curs passat. La situació de les escoles segons la matrícula. La desigualtat que suposa els diferents graus de compromís que assumeixen els docents. La diversitat en la implicació de les famílies. Els centres concertats i els centres públics. Les escoles de Sarrià i les de Santa Coloma. Hi haurà més desigualtat? És una pregunta que ens haurà de preocupar en els propers mesos.

L'avaluació dels centres i del professorat es premiarà o castigarà. Bé, aquí tenim els fantasmes de l'avaluació. Hi ha moltes persones que entenen l'avaluació com a classificadora, seleccionadora, segragadora i que, per tant, requereix un sistema de premis i càstigs. Us haig de dir que temo l'avaluació en mans de segons qui de la Conselleria. Però aquesta cultura també ha calat en molts sectors del professorat. Aquí tenim un repte important. Acceptar l'avaluació i fer mecanismes suficientment democràtics com perque tothom hi pugui trobar sentit. I que l'administració assoleixi la seva part de responsabilitat quan hi ha una avaluació negativa. Si estan disposats a fer-ho, endavant. Potenciar una avaluació interna i una d'externa de control democràtic i social. Potser hem d'anar per aquí.

Hi hauran retribucions diferents en els mestres segons i en funció de l'avaluació. O els directors se'ls hi augmentarà el sou. Mireu, estic d'acord en que hi hagi estímuls a la feina ben feta que poden ser en forma d'horaris, recursos personals, beques i també econòmics. La única cosa que hem de veure és que s'ha d'estimular i potenciar tota la feina ben feta. No pot ser, per exemple, que mentre els directors poden fer formació dintre el seu horari, els mestres no puguin fer-la. Que només es reconegui a determinats sectors la possibilitat de promocionar: si hi ha d'haver catedràtics, que també ho puguin ser els d'educació infantil... Només augmentar els sous als directors, pel sol fet de ser-ho... em sembla una aberració. Establim conicions i estímuls i uns bons controls i estimulem la feina ben feta. El sistema ho requereix.

Triem el professorat als centres? Doncs alguna cosa caldrà fer, ja que la situació és insostenible quan un projecte no pot continuar-se (amb el que suposa d'inversió d'hores i esforços per part de l'equip, d'il.lusió i compromís efectiu) perquè uns mestres que aterren a l'escola, perque hi tenen dret, no estan disposats a assumir cap dels ocmpromisos presos amb anterioritat a la seva arribada. És un desgast que no ens podem permetre, sobretot els mestres i la comunitat educativa. Posem fil a l'agulla en aquest aspecte. Què hi hagi trasnparència, publicitat i control. Però les escoles i els mestres que volen treballar en unes determinades condicions ho han de poder fer.

Ja he manifestat que, de tot el rebombori de declaracions d'aquests últims dies només em preocupa que es defineixi la funció directiva allunyada de l'aula. Aquesta mena de directors-managers-gerents-professionals que alguns responsables de la Conselleria i alguna associació de "col.legues" volen impulsar, em sembla molt preocupant. Necessitem directors pedagògics. Que estiguin al davant de les innovacions, a peu d'obra com el meu amic Jaume. La resta serà burocratitzar encara més l'educació.

L'altra preocupació és que la regulació/reglamentació concreta de l'autonomia mati la gallina dels ous d'or. O que la manca de recursos converteixi les competències que es traspassin als centres en paper mullat. O que hi hagi sectors de l'administració que no hi combreguin i posin, constantment, pals a la roda.

L'avaluació de l'autonomia ha de trobar un equilibri entre el control que la societat ha d'exercir i el potenciar des dels centres una bona cultura avaluativa que doni sentit al compromís i la feina feta.

Tot un repte, però d'entrada donem el si.