dimarts, 15 de desembre del 2009

Planifiquem o programem?

JA sé que aquesta és una pregunta tècnica que ens afecta sobretot als mestres. Però, com que avui hem estat parlant de tot això a l'escola, m'agrada també reflectir-ho aquí.

Crec que és una pregunta important perquè el matís i la diferència que suposen les dues paraules, representen també la diferència entre dues maneres d'entendre la feina dels mestres.

A l'escola, hem de mantenir un gran equilibri entre allò que nosaltres volem que els nens i les neces aprenguin i els seus interessos i capacitats que manifesten. No es tracta de supeditar els primers als segons. Però es tracta de resoldre una qüestió de gran importància. Com podem aconseguir que els infants i els que no ho són tant, trobin sentit a allò que fan a la institució escolar? Només ho podem aconseguir si aquesta institució els ajuda a respondre els seus interrogants, si els hi dóna eines per interpretarñse a si mateix i al món que els envolta.

Si no volem matar la gallina dels ous d'or (el seu interès, la seva curiositat, les ganes d'aprendre) hem de saber compaginar bé aquest equilibri.

A la programació és més difícil que hi tingui cabuda aquests interessos particulars de la infància i de la joventut. La programació és ilustrada, tancada, seqüenciada, amb criteris d'avaluació únics o diversos però pensats unilateralment. Quan introduím el terme planificació, parlem a la vegada de previsió, intenció, finalitat... donem forma a l'orientació de la nostra feina d'acompanyament a l'aula. Però deixem la porta oberta per tal que aquestes preguntes genuïnes dels infants siguin les pistes que ens portin als coneixements necessaris a aprendre.

És un matís. Però important. La planificació no està seqüenciada potser. Potser és flexible i es pot canviar. Potser es pot modificar profundament a partir d'intervencions dels propis alumnes. Cal avaluar-la, això sí, per tal de ser el màxim de rigorosos en la nostra feina i, sobretot, ha de tenir continuïtat en l'itinerari educatiu de l'alumne.

La planificació recull una orientació més humana de la feina de l'aula, i s'allunya d'aquesta concepció tecnicista de graelles i resultats.

Trobar aquest camí crec que és una bona manera de començar a democratitzar un currículum obligatori que necessita una reforma en profunditat i no una simple remodelació d'objectius i continguts.