dimecres, 2 de desembre de 2009

Fer equip

A l'escola fem un assessorament els dimecres a la tarda de 2/4 de 5 a les 6. Cada dimecres, tot el claustre es reuneix per reflexionar, discutir, intercanviar... elaborar, proposar, intentar posar-se d'acord...

Durant tots els cinc anys que portem, hem parlat de psicomotricitat, de fer comunitat, d'aprenentatge a l'aula, de projectes, d'atuoavaluació, d'acollida... Però l'assessorament ha tingut una finalitat constant: parléssim del que parlèssim, voliem anar construint un equip, volíem millorar el nostre treball com equip.

Fer equip és tenir voluntat de compartir idees. Aquella vella idea de Dewey. Fem comunitat, comunicant-nos les idees que tenim en comú. Compartim idees. Deixem a banda la unificació d'estils cosa negativa i gairebé impossible. Però sobretot negativa, perque la diversitat és important que la visquem com una riquesa.

Jaume Trilla diu que l'atenció a la diversitat tracta de treballar com, cada curs que passa, som més iguals i a la vegada més diferents. Més iguals, perque compartim més idees, actituds, valors... I més diferents perquè a la vegada que creixem anem desenvolupant les nostres pròpies virtuts específiques. Això quan parla dels infants. I amb els mestres, potser passa quelcom semblant.

Però, de vegades, ens molesten les diferències d'estil i volem que tots es posin d'acord amb totes les dimensions.



La Marga diu que per fer equip no solament s'ha de compartir idees, sinó també ser coherent en la pràctica amb aquestes idees. Però, tot i estant d'acord, penso que en la pràctica és on es manifesten els estils... I els estils, ja no estic tant segur que es poden unificar o compartir de forma absoluta.

En Pep, el mestre de música, manifesta que en alguns aspectes de més reflexió de l'assessorament, ell no pot o no sap participar, que la seva visió és més pràctica i des de l'especialitat (resumeixo malament una bona intervenció que va fer el dimecres passat).

Només podrem construir un equip si som capaços d'entendre el claustre com una orquestra de molts instruments diversos, en la qual, totes les veus i tonalitats són necessàries. L'equip és un espai de cooperació, coneixement i aprenentatge que cal construir des de l'acceptació de la seva diversitat. No hi ha altre camí.

Somiar en una escola amb un compromís uniforme i amb una coherència absoluta de tothom és això... somiar. L'escola pública real es construeix només des de l'acceptació de la diversitat en totes les seves dimensions.