Avui he participat en una tertúlia a l'Escola Pública Fluvià. Amb una quarentena de famílies i mestres hem fet un debat interessant sobre l'educació lenta, però també sobre l'educació que intentem promoure des de les nostres escoles (Fructuós, Fluvià, Llacuna...) i com intentem fer una escola que doni resposta a les necessitats de la societat del futur i als aprenentatges que precisaran els nostres actuals alumnes, en 15 o 2o anys.
Ningú sap quina societat ens tocarà viure, ni quins coneixements seran necessaris: però tothom sap que els joves del demà hauran de tenir una base molt sòlida d'aprenentatge competencial que els hi permeti resoldre problemes nous i encara no plantejats; intuïm la importància dels factors emocionals i personals en l'educació d'aquests infants; creiem que han de tenir totes les eines per poder-se incorporat a la societat, però sempre des d'una perspectiva fortament crítica... Hauran de saber moltes coses, però sobetot hauran de saber trobar-les, triar-les, llegir-les i utilitzar-les sota uns principis ètics i morals.
VFer això en el context d'una escola accelerada que l'únic que valora són els rsultats immediats és molt difícil. Per això plantegem desaccelerar al màxim l'educació per poder-la fer més profunda i permanent.
Els dubtes de les famílies estan centrats sobretot en donar resposta a un entorn o a un futur que potser no està tallat d'aquest patró, una mica utòpic.
Creiem que fent aquests tipus d'aprenentatges estem donant moltes eines que són imprescindibles pel demà, cosa que no feia l'escola més tradicional.
Dues hores de debat que hagués seguit si la urgència de les necessitats immediates no hagués tancat la tertúlia.
M'han fet un regal que agraeixo molt: un bonsai. Creix lentament i cal tenir molta cura d'ell perque ho faci bé. Tot un símbol de l'educació lenta que proposem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada