Fa pocs dies, a l'escola, vam parlar del pati. De fet la discusió es va centrar en veure si es podien portar joguines al pati. Vam parlar del que significava una "joguina". Una col.lecció de cromos, un llibre, els "patacons"... És clar que la discusió venia de si podien dur els "tamagotxis".
El pati és un lloc de llibertat i de moviment com diu Gianfranco Zavalloni (Pedagogia de la Llumaca), necessari després d'una llarga estona en la qual els infants han estat fent una tasca a l'aula, asseguts, en tensió, concentrats...
Al pati els infants juguen, imaginen, corren i salten, dissenyen i executen nous jocs, es relacionen o es submergeixen en un món particular, de fantasia... El pati és tant lectiu com una hora de càlcul, perquè sense aquest temps, l'infant no és capaç de recompondre el seu cos i la seva ment, i això és clau pel seu procés d'aprenentatge. L'aprenentatge requereix temps mort. Si els infants no tinguessin pati, no aprendrien més. El temps i l'espai del pati és viscut plenament i té una importància fonamental alhora d'aconseguir aprenentatges profunds.
El temps i l'espai del pati són d'una gran intensitat, per això quan els infants retornen han de tenir un temps de trànsit per poder tornar a concentrar-se a l'aula, a les tasques d'aprenentatge.
Els mestres no desapareixen en aquest temps i espai, encara que sigui fonamentalment un espai de llibertat. L'adult, el mestre, acompanya, observa, intervé si cal, orienta, ajuda a resoldre conflictes... El pati és una font d'informació molt valuosa per conèixer els infants i, per tant, poder escoltar les seves veus.
En el pati cal procurar espais i elements que li donin riquesa. Sense convertir el pati en Disneylandia. A l'escola hi ha caixes de plàstic (de fruites i verdures) patinets, cordes... i dos dies pilotes pel futbol. És un pati amb poquíssims conflictes i amb una gran riquesa de jocs i relacions. Duren 45 minuts, però molt ben aprofitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada