dimecres, 9 de desembre de 2009

L'educació lenta, té un temps?

Algunes persones em diuen que això de l'educació lenta val per a les primeres edats, fins i tot per a l'entorn familiar... Però quan parlem d'estudis superiors o altres etapes postobligatòries, cal anar per feina i els ritmes massa lents no porten enlloc.

Accepten que per aquestes etapes educatives no tant "importants", potser ja està bé potenciar el joc, pensar que no cal "apretar" els infants... De vegades pensem per la resta de la humanitat però no per als propis fills... Estem en una societat molt contradictòria difícil de definir i homologar.

Hi ha un professor de Harvard, Harry Lewis, que és degà de l'escola per estudiants no graduats de la universitat. A l'any 2004 va publicar una carta adreçada als estudiants de primer curs en la que els hi plantejava una nova manera d'entendre la vida a la universitat. La carta té un títol formidable: "Slow down". Si teniu ocasió llegiu-la. Diu en un paràgraf: "El temps desocupat no és un buit que cal omplir, sinó allò que et permet reordenar de manera creativa la resta de coses que et passen pel cap".

I, a continuació, fa un conjunt de propostes per tal que els estudiants tinguin una vida social rica, aficions, activitats fora de la universitat... per tal que puguin precisament tenir un millor rendiment acadèmic.

L'educació lenta no és una fórmula per l'educació infantil. Sinó una perspectiva que cal aplicar a qualsevol etapa educativa, segurament en formats diferents, però proposant continguts molt semblants.