DESPRÉS DE L'ESCOLA: Des de la Patagònia

divendres, 25 de desembre del 2009

Des de la Patagònia

He traït la promesa de no connectar-me per només omplir un simple missatge: aquest paisatge és fantàstic.

1 comentari:

Anònim ha dit...: Joan....
Això ja és vici!
Des de la Barcelona, que l'internés no té límits...

Petons catalans tot acabant l'any...

Núria; dimarts, 29 de desembre del 2009, a les 15:09:00 CET

Joan Domènech Francesch

Aprenent de mestre jubilat. Reivindicador de la vida i l'educació lenta encara que, de vegades, vagi molt de pressa. M'alegro quan veig tantes persones que volen una educació millor, emancipadora i equitativa, quan som capaços d'acceptar les nostres limitacions i imperfeccions, quan trobem algú més generós que nosaltres mateixos, quan es posa en pràctica el nosaltres per fer més gran tots els jo, quan algú aprèn malgrat tot, quan algú confia sense dubtar. M'enfado davant les incoherències, les falses promeses, la prepotència, les irresponsabilitats, l'engany, les formes que no tenen en compte el fons, la política com exercici del poder sobre la majoria... Penso que l'educació ha de poder superar tòpics i falsos mites i ha de poder contribuir a una gran finalitat: fer persones que pensin per si mateixes, lliures i que treballin per una societat més justa i equitativa.